Llàgrimes demanant permís per vessar
i ja no tinc forces per discutir-me amb elles,
m'abandono a la necessitat.
Com puc sentir-me tant perduda?
I quin mal fa aquest buit.
Per sort ja és de nit,
tancaré els ulls, pensant en alguna cosa bonica.
Demà qui sap...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada