Estirada al llit amb el llum encès, deixo que els pensaments dialòguin.
m'interromp un mosquit que veig que s'acosta... m'olora...
i potser per això veig que gira cua i se'n torna:
aquesta nit no sóc bon plat, menvaeix el desànim i potser també la desesperança.
I perdo la vista en el jardí de la paret de la meva habitació (perquè és només meva);
compto les flors, els pètals i les fulles i ressegueixo totes les formes per escapar dels pensaments,
però només ho aconsegueixo per moments.
No tinc son ni cap llibre per llegir,
és nit de Sant Joan i tu no hi ets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada