Llàgrimes demanant permís per vessar
i ja no tinc forces per discutir-me amb elles,
m'abandono a la necessitat.
Com puc sentir-me tant perduda?
I quin mal fa aquest buit.
Per sort ja és de nit,
tancaré els ulls, pensant en alguna cosa bonica.
Demà qui sap...
Aquest és el racó on els (meus) sentiments i les (meves) paraules es troben per asserenar l'ànima. Perquè em tranquil·litza escriure quan dins meu alguna cosa em fa mal.
dissabte, 29 de juny del 2013
Por
Bagatges que pesen a les nostres esquenes,
passos que costen de fer,
paraules que costen de dir.
No volem renunciar a res,
però la por no ens deixa avançar.
Sí, jo també tinc por.
Por de no saber el que necessito,
por de voler el que no em convé,
por de no tenir allò que vull.
Por d'oblidar,
por de reviure.
Por de deixar de ser.
Por de fer-me mal,
por de fer-te mal.
Por d'equivocar-me,
por de no viure,
por a no saber-ho fer.
...i la vida són quatre dies.
passos que costen de fer,
paraules que costen de dir.
No volem renunciar a res,
però la por no ens deixa avançar.
Sí, jo també tinc por.
Por de no saber el que necessito,
por de voler el que no em convé,
por de no tenir allò que vull.
Por d'oblidar,
por de reviure.
Por de deixar de ser.
Por de fer-me mal,
por de fer-te mal.
Por d'equivocar-me,
por de no viure,
por a no saber-ho fer.
...i la vida són quatre dies.
Et trobo a faltar
El full en blanc
i un munt de coses a dir
tants pensaments que m'envaeixen
i tants sentiments que m'ofeguen,
no són capaços de trobar les paraules;
i aviat la tinta dóna pas a les llàgrimes.
Et trobo a faltar.
i un munt de coses a dir
tants pensaments que m'envaeixen
i tants sentiments que m'ofeguen,
no són capaços de trobar les paraules;
i aviat la tinta dóna pas a les llàgrimes.
Et trobo a faltar.
Aquí al sofà
I ara tinc ganes d'estar trista,
pensar en tu i trobar-te a faltar.
Com m'agradaria tenir-te ara al meu costat;
t'agafaria la mà i t'acariciaria el braç,
aquí al sofà.
Et diria alguna cosa i tindria ganes de jugar
i llavors la teva mirada còmplice i començariem a jugar;
i els meus llavis per fi trobarien els teus,
i els teus llavis per fi jugarien amb els meus.
I pujaria sobre teu i ens abraçariem
i pujaries sobre meu i per fi...
per fi et tindria amb mi,
per fi em sentiria feliç.
pensar en tu i trobar-te a faltar.
Com m'agradaria tenir-te ara al meu costat;
t'agafaria la mà i t'acariciaria el braç,
aquí al sofà.
Et diria alguna cosa i tindria ganes de jugar
i llavors la teva mirada còmplice i començariem a jugar;
i els meus llavis per fi trobarien els teus,
i els teus llavis per fi jugarien amb els meus.
I pujaria sobre teu i ens abraçariem
i pujaries sobre meu i per fi...
per fi et tindria amb mi,
per fi em sentiria feliç.
Nit de Sant Joan
Estirada al llit amb el llum encès, deixo que els pensaments dialòguin.
m'interromp un mosquit que veig que s'acosta... m'olora...
i potser per això veig que gira cua i se'n torna:
aquesta nit no sóc bon plat, menvaeix el desànim i potser també la desesperança.
I perdo la vista en el jardí de la paret de la meva habitació (perquè és només meva);
compto les flors, els pètals i les fulles i ressegueixo totes les formes per escapar dels pensaments,
però només ho aconsegueixo per moments.
No tinc son ni cap llibre per llegir,
és nit de Sant Joan i tu no hi ets.
m'interromp un mosquit que veig que s'acosta... m'olora...
i potser per això veig que gira cua i se'n torna:
aquesta nit no sóc bon plat, menvaeix el desànim i potser també la desesperança.
I perdo la vista en el jardí de la paret de la meva habitació (perquè és només meva);
compto les flors, els pètals i les fulles i ressegueixo totes les formes per escapar dels pensaments,
però només ho aconsegueixo per moments.
No tinc son ni cap llibre per llegir,
és nit de Sant Joan i tu no hi ets.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)