I ara que et puc tocar,
sento que no acabes d'estar al meu costat.
Les teves abraçades i els teus petons
s'esbaeixen en la teva mirada buida,
en les paraules banals que pronunciem
per omplir els sil·lèncis incòmodes
i en els teus pensaments que volen lluny de mi.
Aquesta és la sensació que tinc.
Què hi ha entre tots dos que no deixa fluir la relació al cent per cent?
Potser és tan sols que necessito ocupar-me una mica més de mi mateixa.
Ho intentaré.
Vull confessar-te, però, que tinc por
i segurament és tant sols això el que hi ha entre tots dos.
I si només és això, caldrà fer-hi front. M'hi ajudaràs?
Em parlaràs de tu?
