Un dia d'abril de 2017

El de la llegenda era un cavaller amb armadura, espasa imponent i un bon cavall
i lluitava contra bèsties fantàstiques i dracs que treien foc.
La seva gesta va ser matar el drac abans que aquest es mengés a la princesa
-i estaria malament si no mencionés que de retruc va salvar a tot un poble-.
No tinc tant clar que de la sang de la bèstia en sortís una rosa,
però queda bonic i en els nostres dies, amb aquest pretext, ho podem celebrar.

M’encanta la Diada de Sant Jordi,
perquè no és només un cavaller, un drac i una princesa,
ni és només un llibre i una rosa i un parella d’enamorats;
és quelcom molt més gran.

Avui en dia no en queden de cavallers com el de la llegenda,
però en tenim d’altres; cavallers contemporanis
que no necessiten anar a la guerra ni lluitar contra bèsties ferotges per salvar ningú
(encara que de guerres i de bèsties també en tenim).
Els cavallers d’ara no els cal vestir com els de les llegendes,
ni tenir cavall, ni contar les seves gestes.
Ni jo necessito l’ajuda d’un cavaller per lluitar contra els meus dracs,
sóc jo mateixa princesa-cavaller,
però confesso que n'he ensopegat amb un que m’agrada,
que sap de lletres i rondalles i que m’arriba al cor sense espasa ni rosa.